dijous, 8 de febrer del 2007

Mini manifest de la filosofia al ciberespai (III i IV)

Ser filòsof avui en dia implica estar al dia de les noves tecnologies. Tot i això, encara n’hi ha que es resisteixen i consideren que els somnis de la raó internàutica pot generar monstres. En canvi els filòsofs que ens dediquem a l’ensenyament de la filosofia a secundària dia a dia ens estem adonant que si ens volem apropar més als alumnes, és necessari utilitzar les noves tecnologies.

3. El filòsof sense connexió a Internet és el darrer pont entre l’home i el ciberfilòsof.
4. El filòsof primer és com un nen que tot ho pregunta, després com un adolescent que navega tot cercant respostes i finalment un ciberfilòsof que crea pensament i reflexiona en xarxa.

Fa uns dies es va obrir un fòrum per alumnes de filosofia al batxillerat. De moment el resultat és engrescador, els alumnes i professors han començat a interactuar en la xarxa. Uns exposant arguments senzills i els altres intentant reconduir-los.

La qüestió de fons és quin serà el pensament emergent resultant. Aquesta és la qüestió de la qüestió. El que es pregunten els que veuen la xarxa com a una simple connexió de fils i cables és: que se n’extreu de tot plegat? quin és el pensament que es crea? Segurament no serà un pensament sistemàtic, ordenat, del qual es pugui extreure una teoria consistent i dogmàtica. Molt probablement el resultat serà el d’un pensament dinàmic, flexible, líquid, reticular (com assenyala Izuzquiza en la seva Filosofia del present) i col·lectiu. Un pensament força diferent al que es pot tenir al llegir un llibre en solitud, quan un s’enfronta tot sol a les seves reflexions. També serà diferent al debat cara a cara, perquè hi ha més temps per pensar, per escriure el que es vol dir i per respondre al que han dit els altres. Serà el pensament d’un nou temps i d’una nova època?


“La revolución digital impone, cada vez más, la necesidad de pensar de un modo elástico. Lo que supone, asimismo, tener en cuenta que la elasticidad implica siempre admitir tensiones, vivir en la ruptura de límites, estar en un constante proceso de cambio. [...] Vivir en el mundo digital supone “vivir en red”, y pensar en el mundo digital supone desarrollar una forma de pensamiento de tipo reticular. Lo que supone, obviamente, pensar en forma nueva antiguos problemas.” I. Izuzquiza. La filosofia del presente pàg. 238-239



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada