Sant Valentí "In vino veritas"

Ahir va ser un d’aquells dies assenyalats per la tradició de la cultura occidental: Sant Valentí. Un dia per a que alguns dels que estan enamorats recordin que ho estan, com si estiguessin afectats per una mena d’amnèsia estranya. Per altres és l’ocasió per a manifestar el seu amor, mantingut en secret o amagat la resta de l’any, cap a la persona que estimen. Fins i tot hi ha també, aquells que ho aprofiten per declarar-se en matrimoni a través de la ràdio, com va fer un oient de bon matí.

Però, també, pot ser un dia més de dolor contingut per aquells i aquelles que estimen sense ser estimats o estimades, o bé d’indiferència per aquells que mai han estimat o passen dels dies dels enamorats.

Curiosament, ahir quan estava preparant les classes vaig recordar el que m’havia comentat un alumne el dia abans sobre una expressió que havia aprés a classe de castellà: “In vino veritas”. Aleshores, vaig recuperar dels prestatges un llibre de Kierkegaard que porta el mateix títol i el vaig tornar a rellegir. Molt resumidament es pot dir que es tracta d’un simposi a l’estil grec platònic on uns joves organitzen un banquet a fi d’emborratxar-se i de parlar de les dones i l’amor. Cadascun d’ells fa un discurs sobre el tema de l’enamorament que pot arribar a ser irrisori o insultant (sobretot per a les dones, tot i que també pot afectar als homes més moderns i contraris al masclisme) per la seva extrema misogínia. En alguns casos l’enamorat es vist com un pobre titella en mans de les dones o bé com un boig que no sap el que es fa.

KIERKEGAARD, Sören. In vino veritas. “La dona només fa que l’home sigui creador en la idealitat quan aquest manté amb ella una relació negativa.”