Llei de Murphy

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst. La torrada sempre cau del cantó untat amb la mantega. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I si vas amb tren és molt probable que no arribis mai puntual. A més a més, s’hi podrien afegir les multiplicacions inesperades d’activitats totes al mateix dia i a la mateixa hora, com si un fat maligne s’hagués disposat a fer-te decidir l’indecidible. Quan fan una conferència que t’interessa, resulta que a aquella mateixa hora més o menys també en fan una altra a la que t’agradaria anar i una concentració contra l’escamot Dixan.

Si continuéssim buscant exemples podríem dir aquell de quan no agafes el paraigua, segur que plou. I quan vas ben preparat per la pluja, aleshores no plou. Tot i que últimament amb els canvis climàtics el més probable és que no plogui. Amb tot, no se sap mai el que pot passar. Un altre exemple conegut és quan vas a un lloc en secret i et trobes amb la persona amb qui menys et volies trobar i que segurament dirà, precisament a qui no voldries, que t’ha vist a tal hora en aquell lloc. O sense amagar-se, quan tens menys ganes de trobar algú en concret, aleshores és quan més te’l trobes i al revés, quan voldries trobar-te amb algú, perquè tens ganes d’estar una estona amb ell o perquè li has de dir alguna cosa important, aleshores no hi ha maneres de trobar-lo. Segur que a tots ens ha passat alguna vegada, per no dir moltes.

Hi haurà realment un fat, geni o esperit maligne darrere tot plegat? Penso molt que no, més aviat es tracta d’una llei general de l’Univers i que el savi Murphy no va fer més que recollir i anotar. Una llei que segueix el seu curs imparable, sense que hi puguem fer res al respecte.

Més lleis:http://www.upcnet.es/~dta2/murphy.html