Impredictibilitat

Els límits entre el caos i l’ordre són molt subtils, tal i com va dir ahir David Jou en la conferència “El temps en l'univers. Exuberància i enigma del temps”. De fet, el matemàtic i filòsof H. Poincaré fou el primer a demostrar que és possible passar del caos a l’ordre i de l’ordre al caos aleatòriament. La Física quàntica i la termodinàmica han realitzat diferents experiments que ho corroboren, almenys provisionalment.

Tanmateix existeix una certa continuïtat en els fenòmens de la naturalesa i de la vida. No podem saltar al futur, sinó que hem de deixar que els fets segueixin el seu curs. En la física quàntica el futur no està determinat. Com va dir Kant: coneixem els fenòmens, el que és ara i aquí, però desconeixem el noümen o cosa en si. En la vida succeeix el mateix, hem d’anar vivint-la per saber el que succeirà.

En canvi per la mecànica clàssica newtoniana era factible fer prediccions sobre el futur, si coneixíem la força que actuava en el moviment dels objectes. El temps s’entenia com un paràmetre que permetia determinar el futur. Ara ja no és així. Els experiments han donat la raó a la física quàntica i el futur és impredictible.

Certament la impredictibilitat predomina en les nostres vides. Hi ha situacions i fets que no podem predir. Com seria la nostra vida si ja sabéssim tot el que ha de passar? Podríem viure en un món completament predictible? No serà aquest el sentit de la vida, la seva impredictibilitat?

Fa uns dies no podia predir que després de més de 10 anys recuperaria una correspondència perduda per culpa de canvis de domicili i de la distància. Gràcies a Internet, ha estat possible, encara que de moment només sigui virtualment. Qui ho podia haver previst?

“Quan no patim cap canvi en el nostre pensament, quan no percebem els nostres canvis interns, tenim la sensació que el temps no ha transcorregut; és la mateixa sensació que tenen els qui, segons la faula, han dormit a Sardes al costat dels herois. En efecte, ells relliguen l'instant abans amb l'inmediatament després, fent-ne dels dos un de sol, eliminant l'interval, ja que és un estat sense sensacions. Si, doncs, l'instant no fos distint, sinó únic i idèntic a ell mateix, el temps no existiria.” ARISTOTIL: Física