El darrer home

L’home és quelcom que ha de ser superat. Nietzsche ho va dir a finals del segle XIX i des d’aleshores els humans han demostrat amb escreix les seves paraules. Tot i que s’han produït alguns intents de superació fracassats, la majoria segueix en la mediocritat de l’existència fent l’ullet a qualsevol interrogació que el faci pensar massa. Actualment alguns han preferit refugiar-se en universos virtuals com els de Second Life (amb un diari de notícies propi: el Second Life Herald).

Altres utilitzen màscares per amagar la seva vertadera naturalesa, com diria el filòsof F. Nietzsche, no volen acceptar la seva condició de tigres. Recentment trobem exemples prou reeixits en un país veí al nostre, en els resultats de les últimes eleccions. Els francesos finalment han escollit un tigre, que s’amaga intermitentment sota una gran màscara d’hipocresia.

El darrer home és el que té mandra per trobar respostes a les grans preguntes. El darrer home prefereix viure com un vegetal mirant la televisió o entretenint-se en parcs d’atracció. És aquell que delega la feixuga tasca de pensar a uns altres que s’erigeixen en la seva consciència. Vivim en aquesta època, on els ciutadans han renunciat a tots els deures i només exigeixen drets.

Amb tot, es busquen solucions desesperades sense gaire afany de trobar-les, s’inclou en els currículums d’educació una ètica descafeïnada que no importa massa, tampoc, qui l’acabi impartint i si ho fa algú que no sigui filòsof millor. La filosofia a batxillerat es converteix en un híbrid entre filosofia i ciutadania, amb menys hores (provisionalment, només en garanteixen dues de les tres d’ara) i amb un contingut allunyat de qualsevol lògica, no sigui que després els ciutadans s’adonin de totes les fal·làcies que es produeixen en el món actual. Aquest només és un exemple, em penso que se’n podrien trobar molts d’altres que confirmarien la realitat del darrer home.

“Ai!, s’acosta el temps en què l’home ja no infantarà cap estrella. Ai! S’acosta el temps de l’home més menyspreable, el temps del qui ja no es pot menysprear a si mateix.

Mireu! Jo us mostro el darrer home.

Què és amor? Què és creació? Què és nostàlgia? Què és estrella? –així pregunta el darrer home i fa l’ullet.

Llavors la terra s’ha tornat petita i al seu damunt hi fa saltirons el darrer home, aquell que tot ho empetiteix. El seu llinatge és inexterminable, com ho és el del poll; el darrer home és el qui viu més temps.

“Hem inventat la felicitat” –diuen els darrers homes i fan l’ullet.”

Nietzsche, F.: Així parlà Zaratustra