Una societat trastornada

Mentre sento els sorolls de les botzines embogides dels espanyolistes he pensat en la pregunta que van formular ahir al programa Millenium del canal 33: vivim en una societat del trastorn o en una societat trastornada?

Ja ho sé que és normal celebrar el triomf del propi equip si aquest et representa d’alguna manera. Però tot aquest enrenou que es pot sentir ara mateix, més aviat és per molestar i per fer-se notar, per dir, aquí també hi ha espanyols. Per les finestres del carrer on van passant els cotxes fent sonar el clàxon sense parar no ha sortit ningú a celebrar res, a diferència de quan va guanyar el Barça l’eurocopa que tothom va cridar des dels balcons.

A Girona els espanyols tenen el costum d’anar a celebrar els títols en una plaça a prop de la comandància de la Guàrdia Civil. Venen de tot arreu amb els seus cotxes tunnejats, amb les seves banderes amb el brau espanyol o alguns caps rapats amb les anticonstitucionals. Ara mateix n’acabo de veure un amb una moto que la duia onejant amb l’aliga, el jou i les fletxes. Tots ells, només celebren els partits de futbol, perquè quan va guanyar l’equip de bàsquet espanyol al mundial del Japó no vaig sentir cap botzina, ni va haver-hi cap mena de celebració. Tot plegat fa pensar, o no?