La societat del diàleg

Després de l’últim atemptat d’ETA les veus polítiques conservadores han demanat la ruptura del diàleg amb aquest grup terrorista o més ben dit, banda armada. Ara bé, com es pot arribar a consolidar la pau, sense el diàleg? Una societat sense diàleg és una societat morta.

Clar que sempre n’hi ha que no volen parlar i que utilitzen les armes com a única via de solució possible, però s’equivoquen. També s’equivoquen aquells que prefereixen no parlar amb els que no volen parlar. De fet és una empresa força inútil, perquè per molt que vulguis parlar amb algú, si aquest no vol, serà difícil establir una conversa. Tanmateix es pot intentar, insistir, potser a la llarga l’altre s’adonarà que la seva actitud és ridícula i que el diàleg que es vol establir és necessari per a tots. A vegades també es fa veure que no es vol parlar, per a que a un li facin cas. És com els nens petits que, quan s’enfaden o volen acaparar l’atenció, no tenen ganes de parlar amb ningú, però realment sí que volen.

Una altra cosa diferent és no tenir ganes de parlar amb algú o no voler establir una conversa amb qui d’entrada és considerat un enemic, perquè té idees diferents. En aquest cas, els prejudicis poden ser un mal aliat. És com aquell propietari d’un pis a que li molesten els veïns, perquè fan molta disbauxa a altes hores de la nit, però no vol parlar amb ells perquè són d’una altra cultura, ètnia o país. El mateix succeeix amb alguns dirigents polítics, prefereixen rebutjar, evitar tota possible conversa, tot diàleg, perquè segons ells seria infructuós i una pèrdua de temps.

Els antics filòsofs grecs ja es van adonar de la importància del diàleg per al coneixement d’un mateix, dels altres i de la realitat que els envoltava. Sòcrates va proposar un diàleg interior, amb un mateix, per descobrir realment com érem. Plató va utilitzar el diàleg com un mètode de coneixement de les idees i el va convertir en tota una dialèctica reveladora de les essències immutables de la realitat. Des d’aleshores molts han estat els filòsofs que han defensat el diàleg com a instrument i mitjà necessari per a la comprensió de la realitat, i per establir un consens entre els diferents individus que constitueixen la societat. Per què, ara s’intenta anul·lar-lo?

Si volem que la societat funcioni hem d’establir ponts de diàleg. No sempre és fàcil, ningú ho nega, però evitar-los pot conduir a enfrontaments de conseqüències imprevisibles.

“La realitat per a una comunitat parlant és la realitat i l’experiència de la qual és aclarida i ordenada en un llenguatge comú.” J. Habermas: Coneixement i interès