Filosofia de les terres altes

Dijous vespre. Estic cansada, sense esma. Tres dies gairebé complets en les terres altes, envoltades de volcans, m’anihilen completament. Només somio en poder tornar a la terra mitjana. El punt mitjà entre l’excés i el defecte. Ni massa lluny del mar ni massa a prop. Ni massa gent ni massa poca. La ciutat gairebé perfecta d’Aristòtil. Però, de moment haig d’anar i venir en un interminable ral·li (prova de resistència, de velocitat i d’habilitat disputada per vehicles o per persones en carreteres, camins o pistes, que és controlada en uns punts determinats i que té lloc generalment per etapes. Definició del Diec2).

De tant en tant, però, alguna sorpresa, un besllum d’imaginació creativa. Avui a classe tractava el tema de la veritat de proposicions empírica o de fets i de quins criteris es podien utilitzar per reconèixer-la. Els he dit als alumnes la següent proposició: “La terra és rodona” i havien de contestar si era veritat o no i quin criteri utilitzaven. De cop i volta algú ha contestat: - No és veritat. La terra és com un bombó Ferrero Rocher.