Un món complicat

Avui un vell amic, amb qui no havia parlat feia anys, m’explicava la seva filosofia de vida. Després de diferents experiències desafortunades, havia decidit no complicar-se la vida. Ara viu sol i treballa pel seu compte. El món no és complicat, m’ha dit, sinó que ens el compliquem. Reconec que en part té raó i que sovint ens compliquem l’existència. Volem fer realitat tot el que desitgem sense tenir en compte que no tots els desitjos es poden fer realitat. Ens deixem empresonar per una societat de consum irrefrenable que ens consumeix lentament.

Tanmateix, no sempre és així. A vegades no ens compliquem la vida, sinó que els altres ens la fan complicada, difícil, és a dir, ens amarguen l’existència. A vegades, com va dir el filòsof J.P. Sartre en la seva obra de teatre A porta tancada: “L'enfer, c'est les autres” (l’infern són els altres). Són els altres qui amb la seva indiferència, enveja o arrogància (digueu-ho com us agradi més) ens fan mal i no ens deixen dur una vida senzilla, sense complicacions. Clar que hi ha una solució: no fer-ne cas. Però no sempre és tan fàcil. El món és més complicat del que sembla i dur una vida de serenor estoica o epicúria (trieu el que us plagui) no sempre és possible. Només cal veure la situació del pròxim orient per adonar-se’n.

GARCIN .- El bronze... (L’acaricia) Bé, ha arribat el moment. Aquí hi ha el bornze,el contemplo i comprenc que sóc a l’infern. Us dic que tot havia estat previst. Havien previst que m’aturaria davant aquesta xemeneia, amb la mà sobre el bronze i amb els vostres ulls clavats al meu damunt. Totes aquestes mirades que em devoren ... (Es gira bruscament) Ah! Només sou dues? Em pensava que éreu més. (Riu) De manera que l’infern és això. Mai no m’ho hauria cregut ... Us en recordeu? El sofre, el foc, les graelles... Ah, quina broma! No hi ha cap necessitat de graelles. L’infern són els altres.

Sartre, Jean-Paul, “A porta tancada” , dins Teatre de Sartre, Barcelona, Aymà, 1968 pàg. 71-72, 79-80, 100