Som inquiets

És ben diferent tenir inquietuds i ser inquiet. En el primer cas vol dir que es tenen ganes de saber coses, interessos diversos, afeccions o passions. En el segon és com ser el cul d’en Jaumet que no s’està mai quiet. L’espècie humana té inquietuds i és inquieta, uns més que altres en ambdós casos, però és així. Que som inquiets és ben evident i es pot consultar en la nova web sobre el camí que hem recorregut al llarg de la nostra evolució.

Els trasllats d’una terra a una altra han estat característics de tota la nostra història com a espècie. Només cal veure les constants migracions i les anades i vingudes dels diferents pobles i ètnies. No tinc res en contra a que si un no viu bé a la seva terra, aleshores vagi a viure a una altra on espera viure molt millor. I si molts trien la nostra per venir a viure-hi serà perquè s’hi viu bé, sinó no vindrien.

El més molest, però, és quan algú d’un altre lloc, potser del propi país, vol venir a treballar a la teva ciutat, al lloc on treballes i te n’has d’anar a treballar a una altra ciutat molt més lluny d’on vius. És aleshores quan penses que seria millor no viure en una ciutat on tothom vol venir a viure i a treballar, com a mínim t’estalviaries haver de fer quilòmetres. És aleshores quan et preguntes: per què l’espècie humana és tan inquieta? No ho podem evitar? (Reflexions entorn al concurs de trasllats d’educació).

“L’única justificació que tenim per limitar la llibertat d’una persona és evitar que aquesta faci mal als altres.” John Stuart Mill.