Presentació llibre sobre la dignitat

Dimecres 23 de febrer del 2011 a 2/4 de 8, a l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6)  Margarita Boladeras, catedràtica d'ètica de la Universitat de Barcelona, presentarà un llibre col·lectiu del grup d'investigació bioètica "Dignidad humana, los estadios de la vida y el respeto a la diferencia"  

El títol del llibre és: '¿Qué dignidad? Filosofía, derecho y práctica sanitaria' publicat per l'Editorial Proteus, (2010). En el llibre es tracta el tema de la dignitat humana des de diferents vessants: ètic, jurídic, pràctica sanitària i filosòfic. Es poden trobar reflexions de juristes, filòsofs i professionals de la salut que ofereixen la seva pròpia perspectiva sobre com entendre i afrontar la dignitat en diverses situacions. 

 

Avui en dia es parla molt de dignitat però sovint no se sap quin és el vertader significat d'aquesta paraula, ni tampoc quines són  les seves relacions amb altres conceptes com els d'autonomia en les pròpies decisions i el respecte per la vida humana. En el llibre a través de  diferents articles s'intenta donar resposta a algunes qüestions bàsiques i complexes com: és inútil la idea de dignitat? Es pot atribuir dignitat a un embrió humà? Tindran dignitat els humans del futur modificats genèticament? Quina relació existeix entre dignitat i autonomia? Sobre quina base legal es pot defensar la dignitat humana? Com s'han de tractar als pacients en casos conflictius? 

Us convido a llegir el llibre si voleu saber quina és la resposta a aquestes preguntes i a moltes altres en referència a la dignitat humana.

Kant (filòsof alemany, 1724-1804) va definir la dignitat de la següent manera:

En l’àmbit de les finalitats tot té o un preu o una dignitat. En el lloc d’allò que té preu es pot posar una altra cosa com a equivalent; en canvi, allò que es troba per sobre de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, té una dignitat. Allò que es refereix a les inclinacions universals i necessitats humanes té un preu de mercat; allò que, també sense pressuposar necessitats, és conforme a cert gust, és a dir, a una complaença en el pur joc, sense cap finalitat, de les nostres facultats anímiques, té un preu afectiu; però allò que constitueix la condició única sota la qual quelcom pot ser fi en si mateix no té merament un valor relatiu, o sigui, un preu, sinó un valor interior, això és, dignitat. (I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums) 

Masoquismes de la vida quotidiana

En aquesta vida hi ha diferents tipus de masoquisme i de gent masoquista. Però què vol dir ser masoquista? És masoquista qui repeteix una actitud que li provoca dolor? És masoquista qui fuma encara que sap que és dolent per la salut? És masoquista qui segueix quedant amb un amic encara que sap que no és amic seu o que només ho aparenta per un cert interès desconegut?  És masoquista la dona que aguanta els maltractaments del marit? És masoquista qui estima a qui no l'estima?

Si cerquem el mot a la viquipèdia en català aquesta ens remet immediatament al terme "sadomasoquista", és potser que qui és masoquista també és sàdic? O bé que quan hi ha un masoquista també hi trobem algú que és sàdic i que és el causant del dolor de l'altre?

En una altra enciclopèdia en línia també relacionen el masoquisme i el sadisme. En l'entrada sadomasoquisme expliquen l'origen del concepte: "El terme deriva del Marquès de Sade, escriptor de nacionalitat francesa, i de Leopold von Sacher-Masoch, escriptor de nacionalitat austríaca especialitzat en el tema." I afegeixen:

"El sadisme és l'obtenció de plaure en realitzar actes de crueltat o domini. Aquest gaudi pot ser de naturalesa sexual i consensuada, en aquest cas es considera una de les parafilies que s'engloben sota l'acrònim BDSM. En cas contrari, pot ser indicatiu de trastorn mental o el resultat d'emocions humanes com l'odi , la venjança i fins i tot certes concepcions de la justícia. Estem, doncs, davant una polisèmia amb matisos de significat netament diferenciats. El seu antònim i complement potencial és el masoquisme. El masoquisme és l'obtenció de plaer en ser víctima d'actes de crueltat o domini. Aquest gaudi també pot ser sexual o no sexual. La característica fonamental del masoquisme que ho distingeix d'altres tipus de submissió és l'algolagnia, això és, la satisfacció obtinguda sofrint dolor físic en diferents graus."

Potser, cal distingir els conceptes. Segons el DIEC, s'ha de dir masoquista a qui a qui el propi sofriment i humiliació provoquen plaer, especialment plaer sexual. En l'Enciclopèdia catalana masoquisme és una modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l'excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l'orgasme ... 

Cercant més definicions llegeixo en un bloc que masoquisme és un comportament consumista que consisteix en anar a l’Ikea un dissabte per la tarda a un quart de vuit de la nit quan a Barcelona està plovent. És un acte suïcida, en poques paraules. La veritat és que no ho he provat. 

En una web d'un centre de psicologia llegeixo que "el sadisme i el masoquisme són presentades com dues parafílies diferents però sovint solen aparèixer juntes, llavors parlem de sadomasoquisme. És calcula que un 30% dels masoquistes tenen fantasies sàdiques. En ambdues situacions el fonamental és l’associació del dolor i la humiliació amb l’estimulació i/o satisfacció sexual. En el cas del masoquisme és rebre aquest dolor i humiliació, en el cas del sadisme és infligir (donar) aquesta conducta en l’altra." 

El terme masoquisme, doncs, es pot utilitzar en un sentit més psicològic però també en la vida quotidiana per referir-se a certes actituds que gaudeixen del dolor o que el pateixen per part dels altres. Com per exemple per alguns ho pot ser veure segons quins programes de televisió o la televisió mateixa. O per altres anar a córrer pel matí o llevar-se molt aviat. O fins i tot, pot arribar a ser masoquista demanar insistentment alguna cosa que saps que no podràs aconseguir, com per exemple la independència del teu país o tenir més hores de l'assignatura de filosofia a batxillerat.  

A part de tot això també s'ha de tenir en compte que el masoquisme pot ser conscient o inconscient. No sabria dir quin dels dos és pitjor. El primer se n'adona i segueix patint perquè li agrada, en canvi el segon no en té coneixement i pateix sense agradar-li ni saber-ne la causa. El primer és malaltís, el segon és ignorant. 

2010: un any per oblidar?

Durant l'any 2010 han passat moltes coses, unes bones i altres no tan bones. No sé si és un any per oblidar, però personalment no ha estat un dels meus millors anys i ha acabat no gaire bé: una amistat fallida perquè segurament hi havia una percepció errònia del que podia semblar una amistat i no ho era; i un constipat mal curat que va conduir a una faringitis inoportuna. Per sort, l'any 2011 serà diferent, perquè no sempre tot és igual, encara que quan ens passen coses bones voldríem que fos així, que no canviés res.

Aquest és un vídeo resum d'aquest any elaborat pels serveis informatius de TV3.

   

Una democràcia transparent?

Llegíem a classe l'altre dia un text de Norberto Bobbio sobre la democràcia representativa moderna i l'exigència de visibilitat, quan la lectura ens va fer pensar, de forma gairebé immediata, en les recents publicacions de Wikileaks. A continuació es va generar un intens debat sobre la transparència política en la democràcia actual i a preguntar-nos si realment la nostra democràcia és  tan transparent com ens volen vendre a través dels mitjans de comunicació. Els ciutadans hauríem d'exigir més transparència? Per què no ho fem? És desitjable o convenient una democràcia més transparent? 

"Les definicions de democràcia, com tothom sap, són moltes. De totes elles, m'estimo la que la presenta com "el poder en públic". Faig servir aquesta expressió sintètica per indicar tots aquells mitjans institucionals que obliguen els governants a prendre les seves decisions a la llum del dia i permeten als governats "veure" com i on les prenen. A la memòria històrica dels pobles europeus la democràcia es presenta per primer cop a través de la imatge de l'àgora atenenca, on els ciutadans es reunien a l'aire lliure per escoltar els oradors i expressar després la seva opinió tot alçant la mà. En el pas de la democràcia directa a la democràcia representativa (de la democràcia dels antics a la democràcia dels moderns) desapareix la plaça però no l'exigència de "visibilitat" del poder, que se satisfà d'una altra manera, amb la publicitat de les reunions parlamentàries, amb la formació d'una opinió pública mitjançant l'exercici de la llibertat de premsa, amb la incitació adreçada als líders polítics a fer les seves declaracions a través dels mitjans de comunicació de masses..." Norberto Bobbio: Democràcia i ciències socials  

Què és l'epistemologia?

L'epistemologia és considerada actualment com a teoria del coneixement científic o de les ciències. També s'utilitza el terme per a designar l'estudi general del coneixement (conegut antigament com a gnoseologia). Tot i això hi ha qui l'entén d'altres maneres com es pot veure en el vídeo.  

Dia mundial de la filosofia

El tercer dijous de novembre la UNESCO va decidir que seria el dia mundial de la filosofia. Es va triar aquest dia per recordar la mort de Sòcrates. Enguany el 18 de novembre se celebra el dia mundial de la filosofia a diferents llocs del món.




Ahir a Barcelona per celebrar aquest dia va tenir lloc la Mostra de Fotofilosofia i aquestes van ser algunes de les fotofilosofies guanyadores.

Mostra Fotofilosofia 2010 una selecció

View more presentations from jbeltran.

Filosofia negativa

Aquests dies s'està parlant molt, potser fins i tot massa, de la visita del papa Benet XVI diumenge a Barcelona. Cal tant d'enrenou? Cal tanta propaganda? Per a què?

Quina és la filosofia papal i de l'església catòlica? Potser la filosofia papal és una filosofia negativa: negació dels escàndols (pederàstia) de l'església catòlica, negació de l'avortament, negació dels matrimonis homosexuals i de la mateixa homosexualitat, negació del paper de la dona en la jerarquia eclesiàstica (no hi ha dones papes, ni bisbes...), negació de l'ús de preservatius, negació de la riquesa del vaticà mentre els pobres es moren de gana, negació del món terrenal enfront d'un món celestial il·lusori, negació de la carn i dels plaers del cos... 

Davant d'una filosofia tan negativa venen ganes de dir: