Saber filosòfic?

Filosofia prové del grec philosophía, “amor al saber”, derivat del verb philéo, “estimar” i sophía, “saber”, “saviesa”. Etimològicament significa, doncs, “amor a la saviesa”. La paraula sophía pot traduir-se com a “saber teòric”, en paraules d’Aristòtil com a “ciència”; d’igual manera, phílos, ”l’amic” o “l’amant” d’aquest saber intel·lectual pot entendre’s, a la manera de Plató, com a aplicat a aquell que desitja, o està àvid de, saber.

Els grecs distingien amb freqüència entre el saber, epistéme, com a coneixement només teòric -bàsicament, la matemàtica-, i la saviesa, sophía, com a coneixement a la vegada teòric i pràctic propi del savi. Així la sophía podia fer virtuós a l’ésser humà ensenyant-li com ser bo i podia fer-lo comunitari ensenyant-li com ser bon ciutadà. La sophía tenia, doncs, una dimensió que era també moral i política.

Recentment s'han editat alguns llibres i quaderns sobre el que cal saber de filosofia. L'altre dia en una llibreria de Barcelona, mig amagat en una columna lateral, vaig trobar un quadern de filosofia per adults: Todo lo que hay que saber sobre Filosofía  Si voleu consultar algunes pàgines aquí teniu un exemple: primeres pàgines. El meu dubte és si amb aquest quadern s'aconsegueix saber tot el que cal sobre filosofia, encara que potser pot ser útil com a introducció al saber filosòfic a través de preguntes per pensar i reflexionar. Tot i això també inclou exercicis per deixar de pensar (?) com mots encreuats, dibuixos amb punts, relacions... Al final hi ha les solucions a tots els exercicis.  

Un altre d'aquests llibres, una mica menys ambiciós que l'anterior, és el de Ben Dupré: 50 cosas que hay que saber sobre filosofía on es tracten diferents conceptes, arguments i problemes filosòfics classificats per temes: problemes de coneixement, qüestions mentals, ètica, drets dels animals, lògica i sentit, ciència, estètica i religió. De la introducció cal destacar el següent:

"Durante la mayor parte de su dilatada historia la filosofía ha contado con un número considerable de individuos peligrosos provistos de ideas peligrosas. A causa de sus ideas presuntamente subersivas, Descartes, Spinoza, Hume y Rousseau, por nombrar sólo a unos pocos autores, fueron amenazados con la excomunión, o forzados a aplazar la publicación de sus obras, o privados de las promociones profesionales, u obligados a exiliarse. Y al más notable de todos los filósofos, el ciudadano ateniense Sócrates, lo consideraron una influencia tan nociva que decidieron ejecutarlo. No hay muchos filósofos en la actualidad a los que se ejecute por sus ideas, lo cual es una lástima (en cuanto que indica hasta qué punto el sentido del peligro se ha ido desvaneciendo). 

En la actualidad, la filosofía se considera la disciplina académica por antonomasia, con sus practicantes firmemente enclaustrados en sus torres de marfil, al margen de los problemas de la vida real. Pero la caricatura se encuentra lejos de la verdad en muchos sentidos. Los problemas de la filosofía son siempre  profundos y a menudo difíciles, pero también importan. La ciencia, por ejemplo, tiene la capacidad de llenar el mercado con toda clase de golosinas, desde los niños de diseño hasta la comida modificada genéticamente, pero por desgracia no nos proporciona -y no puede hacerclo- el manual de instrucciones. Para decidir qué deberíamos hacer, en vez de qué podemos hacer, tenemos que recurrir a la filosofía."

Final de curs

Després de dues setmanes intenses d'exàmens, correccions i avaluacions, tots estem esperant a que s'acabi aquest curs allargat innecessàriament fins al 22 de juny. Personalment ha estat un curs dur, massa dur, amb assignatures d'una hora i molt, però molt d'ESO i poca filosofia a batxillerat.

Però, malgrat tot, arriba un moment en què el curs es va acabant (a marxa lenta i amb alumnes que van desapareixent). I encara que sigui d'una manera estranya com a la sèrie de Lost (Perduts) on no se sap del cert si l'illa és un somni o una realitat, al final pot tenir lloc un petit gest d'agraïment com els dels meus tutorants de primer de batxillerat. Gràcies!

Girona - Temps de flors 2010

Llibres, música i roses

Avui per Sant Jordi a mig matí llibres:

Al migdia música:

Per la tarda roses:

Per la nit:

Utopies

El significat original d’Utopia és no-lloc, però pot tenir altres significats com van explicar J.M. Terricabras i  J.M. del Pozo (traductor de l'obra) l’altre dia en la presentació de la nova edició (editorial accent)  i traducció del llibre Utopia de Thomas More. La Utopia pot ser una mostra d’altres formes de vida, un model a seguir, pot dibuixar un canvi (a l’Illa d’Utopia s’ha produït un procés gradual de transformació), pot esdevenir una incomoditat o una crítica política. No s’ha d’entendre la Utopia de More, segons va comentar J.M. del Pozo, com a contrari al que és real, sinó com un joc d’abordatge de la realitat per camins no habituals. En el govern d’Utopia el filòsof és el diplomàtic que encara la realitat de forma obliqua. És així com la Utopia ens presenta una manera d’apropar-nos a la realitat per diferents camins. Té una funció alliberadora perquè permet mantenir obert el camp d’allò que és possible. En certa manera la majoria d’aquestes idees es podrien aplicar a les Utopies en general.

La Utopia de Thomas More és una obra de filosofia i pensament que ha tingut una gran influència social des que es va publicar, perquè ha provocat reflexió i debat. Precisament aquestes són les característiques de la filosofia, segons Terricabras, que va definir la filosofia com un conjunt d’idees que provoquen reflexió i debat. La filosofia és útil, en el sentit que té una funció activa que no vol dir aplicable, perquè ha d’ajudar per a la vida en col•lectivitat. Mentre sentia aquestes paraules vaig pensar com és possible que sovint s’intenti menysprear la filosofia en la societat.

Serà veritat el que diu Thomas More al final del primer llibre d’Utopia?

“Tot i que , si he de dir la veritat, jo tampoc no estic gens segur si l’haig d’acabar publicant. Perquè són tan variats els gustos dels mortals, tan aturats els talents d’alguns, tan ingrats els esperits, tan absurds els parers, que sembla que als qui alegrement i esbojarradament es donen a la bona vida les coses els van prou més bé que a aquells que es consumeixen en la preocupació de treure a la llum quelcom que pugui ser de profit o de plaer per a aquells que, a més, ho rebran amb desdeny i ingratitud. La majoria són ignorants i molts, a més menyspreen el saber. El bàrbar rebutja com a espès tot allò que no és totalment bàrbar. El mig saberut menysprea com si fos una trivialitat tot allò que no vingui carregat de mots arcaics. A alguns només els plau allò que és vell, a la majoria només allò que és seu...  ”

Decisions

A vegades cal prendre una decisió, reflexionar sobre el que és millor i el que no, pensar en el futur més pròxim i en el que cal fer per canviar una situació que no ens agrada. Tot plegat no és fàcil, requereix un esforç i sempre hi ha la possibilitat d'equivocar-se. Poder decidir implica tenir llibertat per triar, però no sempre és té la llibertat necessària ni la suficient força de voluntat per escollir entre diferents opcions. Tampoc se sap quina de les opcions serà la més convenient a curt o a llarg termini. Mentrestant cal anar-hi pensant sense desanimar-se.

Les virtuts cíviques actuals

El dia 13 de març es van fer a Girona les IV Jornades d’Educació en Valors organitzades per  la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i Senderi Educació en Valors, amb la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill. En la presentació i cloenda de les jornades dos filòsofs: Josep-Maria Terricabras i Manuel-Reyes Mate. En les diferents comunicacions hi havia professors de diverses àrees, però no de filosofia. Es van tractar temes com els de convivència, els valors, participació i democràcia, entre altres. Molts d’aquests temes són els que es tracten a les assignatures d’Educació per a la ciutadania i Drets Humans a tercer d’ESO i Educació Eticocívica de quart d’ESO (assignada preferentment al professorat de filosofia). Vaig fer la meva inscripció abans de conèixer el programa complet, després em vaig adonar que potser m’havia equivocat de lloc. En els tallers de la tarda i en la conferència de cloenda de Manuel-Reyes Mate no hi vaig saber veure cap docent de filosofia. Curiós, o no?

Manuel-Reyes Mate va explicar l’origen del concepte de virtut com a necessitat social que facilita la convivència humana. Una de les primeres referències es trobarien en el diàleg del Protàgores de Plató on es narra el mite de Prometeu. Al final els Déus proporcionen als humans les virtuts cíviques de Justícia i convivència per a que no es matin entre ells. Aquestes virtuts, però, han anat canviant amb el temps. En la il·lustració en la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de 1789 es dóna prioritat a la igualtat i a la llibertat. Més endavant s’afegirà la fraternitat per a deixar clar que la igualtat i la llibertat han de ser per a tothom.

Segons Manuel-Reyes Mate avui en dia són necessàries unes altres virtuts: la tolerància i la responsabilitat. Per explicar en què ha de consistir la tolerància es va referir a una obra de teatre de Lessing: Nathan el savi. En aquesta obra intervenen tres personatges: un musulmà (Saladino), un cristià (templari) i un jueu (Nathan). Tots tres es creuen posseïdors de la veritat en exclusiva. Aleshores Nathan explica la llegenda dels 3 anells en la qual s’explica com un pare a punt de morir no sap a quin dels seus tres fills donar l’anell màgic familiar que proporciona virtut a qui el posseeix. Al final decideix fer-ne còpies i donar-ne un a cadascun. Un cop el pare mort, cadascun dels fills es pensa que només ell té el vertader i es baralla amb els altres per demostrar que té raó. Finalment van a consultar a un jutge savi que els demana viure de manera virtuosa per a que els efectes de l’anell es facin realitat.

En la història de Nathan el savi es reflecteixen els tres principis de la tolerància: a) abans de diferents tots som iguals; b) el principi de veritat és el reconeixement dels altres; c) ningú té la veritat en exclusiva. Aquestes idees predominen en l’Europa del segle XIX fins l’aparició dels nacionalismes excloents que promouen altres principis com els de tots tenim una casa, però tots som més que una casa. Amb la modernitat s’obre pas a un cristianisme secularitzat. Actualment si es vol avançar en la consciència cívica cal tenir en compte que hi ha diferents concepcions de la tolerància i que aquesta s’ha de reconstruir des del reconeixement de les diferències.

L’altre virtut cívica a la qual es va referir Manuel-Reyes Mate va ser la responsabilitat. Per l’Ètica la responsabilitat va unida al subjecte moral, a qui és el culpable. Si preguntem si som responsables dels nostres actes, la resposta és sí. Ara bé, som responsables del que no hem fet? Som responsables del que van fer els nostres avantpassats? Hi ha una responsabilitat històrica. És la memòria qui ha de fer vigent el passat. Tenim d’alguna manera el deure de la memòria, de recuperar el passat per fer justícia a les víctimes (sobretot es va referir a l’Holocaust). La memòria ens ha de permetre recuperar allò al qual no hem donat importància, a no acceptar la invisibilitat de les víctimes, a donar significació al que s’ha donat per insignificant. És la memòria la que ha de canviar la interpretació del passat. Com expressa Primo Levi: “La memòria és gairebé sinònim de justícia”  

Per últim, Manuel-Reyes Mate va voler deixar clar que no n’hi ha prou amb la tècnica (instrucció) per a la ciutadania. Cal també el cultiu de les virtuts cíviques en la societat.