Defensa de la filosofia

Reprodueixo la notícia del diari EL PUNT de Girona

26/04/09 02:00 - Girona - DANI CHICANO

En defensa de la filosofia a secundària

Un centenar de persones, entre professors, alumnes i afins a la causa es van concentrar ahir a migdia al pont de Pedra de Girona, en un acte de mobilització en defensa d'una presència manifesta, més rellevant que en l'actualitat i amb prou garanties de l'assignatura de filosofia en l'educació secundària. L'entitat convocant, la Plataforma en Defensa de la Filosofia, al·lega que l'àrea de filosofia «s'està ofegant i menyspreant» als instituts i que, mentre que la Unesco i el Parlament de Catalunya defensen la matèria com a clau d'una secundària de qualitat, «el Departament d'Ensenyament l'arracona.»

La plataforma va fer públic ahir el manifest de Girona, al qual van donar lectura, en què s'assenyala que qualsevol matèria d'ensenyament «és inviable amb una hora lectiva setmanal, com és el cas d'educació eticocívica», que resulta «indigna» la «minsa previsió de places» per a docents de filosofia en la convocatòria del 2009 i que «cal protegir el tronc comú humanístic, eix bàsic per estructurar un bon batxillerat en sentit europeu». En el manifest llegit ahir, es demana que es recuperi la denominació ètica (4t d'ESO) i filosofia (1r de batxillerat) per a les matèries que actualment s'anomenen educació eticocívica, i filosofia i ciutadania, i que «s'assignin exclusivament a docents de l'especialitat de filosofia». També es reclama que s'equiparin les assignatures abans esmentades a les de la resta de matèries curriculars, i es dotin amb tres hores lectives setmanals cadascuna, i també que l'assignatura d'història de la filosofia (2n de Batxillerat) sigui de 4 hores lectives setmanals, com les altres matèries d'aquest curs, com a una assignatura imprescindible i obligatòria en les proves d'accés a la universitat.

La creació de la plataforma ha estat provocada per la reforma del batxillerat aprovada l'any passat, que assenyala que la matèria es redueix a dues hores lectives a primer de batxillerat, i que l'ètica es redueix a una sola hora a l'ESO.

La plataforma, pionera en aquesta mobilització a Catalunya, va promoure divendres una reunió de docents de filosofia de secundària i els de la UdG d'on havia de sortir un document que s'està consensuant amb tots els degans de les facultats de Filosofia de Catalunya i la Societat Catalana de Filosofia de l'IEC, per presentar-lo a la conselleria. Durant l'acte d'ahir, amb un marcat to festiu, es va fer la lectura de diverses citacions breus d'autors com ara Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset, Epictet o fins i tot Txèkhov.

La plataforma també ha posat en marxa un grup a Facebook, amb el nom Salvem la Filosofia Ara!, que té poc menys d'un miler d'associats i on s'ha penjat el manifest, al qual s'hi han adherit unes 600 persones, entre les quals Joan Miquel Oliver, Xavier Rubert de Ventós o Josep M. Terricabras.

Salvem la Filosofia, ara from Save the Philo, now! on Vimeo.

Reiniciar

Ahir per curiositat estava llegint un horòscop d’un diari i em va impactar una frase: “Si la teva vida està en pausa, ara és el moment de reiniciar.” Vaig pensar que era una expressió molt ocurrent i que a vegades estaria bé poder-la aplicar en qualsevol situació vital, econòmica, social, política... Però no és tan senzill.

Quan una màquina es bloqueja, ja sigui un ordinador, una màquina de fotocòpies, un robot o qualsevol altre aparell, reiniciar és una opció fàcil. Només cal prémer un botó per tancar el procés i tornar a engegar al cap d’un moment. En canvi, quan una situació vital o social es bloqueja, no hi ha cap botó a prémer. Si fos tan fàcil, com això, situacions de crisi com les actuals es podrien resoldre en un tres i no res. Tornar a començar de nou és complicat. Tanmateix no és impossible.

Amb la vida encara és més difícil. Hi ha moments en que els esdeveniments poden conduir a un bloqueig mental i no hi ha maneres de trobar el botó adient que permeti tornar a posar en marxa un nou projecte. Tanmateix, tampoc no és del tot impossible.

A nivell físic en els humans no hi ha reinici, però mentalment és diferent. Es poden canviar idees, projectes, principis... Però cal tot un complex procés de reinicialització que no tothom està disposat a fer, ni vol fer. Sovint pensem que som nosaltres qui hem de canviar, sense tenir en compte que potser els altres també han de participar en el canvi. En algunes situacions caldria fer un reinici complet que englobés cadascuna de les parts. On està el botó que cal prémer? Aquesta és la qüestió.

Hipàtia d'Alexandria

Hipàtia d'Alexandria va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques i de la filosofia neoplatònica. Va néixer a Alexandria l’any 355-370 (no se sap amb exactitud la data del seu naixement, ni de la seva mort) i va morir en aquesta mateixa ciutat aproximadament l’any 415-416.

El seu pare Teó d'Alexandria li va ensenyar tot el que sabia de matemàtiques, astronomia i filosofia. Teó volia que Hipàtia fos "un ésser humà perfecte" i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica en el Museu d'Alexandria fundat per Ptolomeu. A més, ocupava la càtedra de Filosofia platònica raó per la qual els seus amics li deien "la filòsofa". Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia y Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre "l'Aritmètica de Diofant" i la seva casa es convertí en un gran centre intel·lectual.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant la perseguien. Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant-los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia es va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, el mes de març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’Alexandria, va ser assassinada.

"La seva vida va finalitzar de manera tràgica, tal com ens ho explica Sòcrates Escolàstic: "Uns quants exaltats amb els monjos al capdavant, van conspirar entre tots i van atacar la dona per l'esquena, quan tornava cap a casa seva. L'arrancaren del seu carruatge i l'arrossegaren fins a l'església que es coneix amb el nom de Kaisarion. Allí, li tragueren la roba i esquinçaren el seu cos amb trossets de petxines. Membre a membre, espadaçaren la dona i portaren després els trossos a un lloc anomenat Kikaron per cremar-los." Fragment extret del llibre de Ingeborg Gleichauf: Vull comprendre. Història de dones filòsofes.

A la tardor està prevista l'estrena de la pel·lícula "Àgora" del director de cine Alejandro Amenabar on s'explica la història d'aquesta gran filòsofa i matemàtica egipcia en la seva lluita per salvar la saviesa del món antic amb l'ajuda dels seus deixebles el jove esclau Davo i Orestes.

Galileu Galilei

Filosofia de primavera

Com diu la dita: “La primavera ha arribat i ningú sap com ha estat". També no sé què ha passat, però fa 37 dies que vaig escriure per última vegada al blog. Des d’aleshores han passat moltes coses. Grips diverses mal curades. Una visita ràpida de dos dies a la Tarragona romana per fer uns tallers sobre l’exèrcit romà (el que encara no entenc és perquè entre taller i taller ens van explicar els productes extrets de la petroquímica) i les muralles de Tarragona. A la tornada una jornada de docents de la UOC amb un dinar exquisit, però a peu dret. Avaluacions de segon de batxillerat. Inici de curs a la UOC amb aules superpoblades d’estudiants entusiasmats per acabar els estudis de llicenciatura. Assistència a una conferència sobre l’evolució dels humans i el primer homínid català. Una altra visita ràpida a Lleida per unes Jornades de filosofia sobre el paper de l’intel·lectual en la societat actual on vaig presentar una comunicació sobre el nou ciberintel·lectual (del qual algun dia escriuré en aquest blog). Assistència a dues conferències més, una sobre Epicur i la felicitat, i l’altre sobre l’oratòria i filosofia de Ciceró. I moltes altres coses que ara seria llarg d’explicar.

Mentrestant, els nord-americans celebraven l’entrada d’un president afroamericà a la Casa Blanca i la crisi econòmica seguia i encara segueix el seu curs imparable. Altres crisis mentals han provocat matances indiscriminades a Alemanya i als EEUU. S’ha jutjat i condemnat a cadena perpètua a Josef Fritzl el pare-monstre austríac que va esclavitzar i maltractar a la seva filla durant 24 anys.

Però ara ha arribat la primavera, les flors comencen a florir i es deixa enrere el fred hivern. La natura esclata de colors i de fum, com en el cas del volcà submarí a Tonga.

També la societat està esclatant en manifestacions de la comunitat educativa contra la nova llei d’educació (LEC), dels estudiants contra el pla de Bolonya, dels treballadors contra la crisi. Tot un esclat de reivindicacions diverses. Així és la primavera, la sang altera. Serà la filosofia de primavera, una filosofia alterada i reivindicativa?

Fa 200 anys, el dia 12 de Febrer de 1809 va néixer Charles Darwin, l’autor de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural. La seva teoria va provocar molta polèmica en el seu temps i que encara és vigent actualment: http://www.elpais.com/articulo/opinion/ejemplo/lecciones/Darwin/elpepiopi/20090201elpepiopi_12/Tes

És força desconcertant que després de 200 anys encara se segueixi qüestionant la idea segons la qual els éssers vius s'han originat els uns dels altres a partir de la descendència i els diversos canvis o transformacions al llarg del temps en la seva lluita per l’existència. La reticència o desconfiança per part d'alguns sectors religiosos de caràcter fonamentalista, que es resisteixen a acceptar els nostres orígens evolutius, ha provocat que en alguns estats nord-americans es mantingui una lluita aferrissada per eliminar la teoria evolucionista-darwiniana dels plans d’estudis educatius. El creacionisme cada vegada va guanyant més terreny amb el suport de la nova teoria del disseny intel·ligent. La lluita per l'existència, aquest cop entre dues teories (ciència-evolucionisme i la de la religió-creacionisme), continua.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: “La teoria del disseny intel·ligent és una teoria no científica que postula que l'evolució dels organismes ha estat conduïda per un ésser superior. Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli col·lectiu de persones d'aquell país. Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista o sintètica, però afirma que l'evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l'home a imatge i semblança seva.”

Per llegir una bona crítica al disseny intel·ligent: http://www.xtec.es/~asarsane/filoantropologia/engany.htm

Sobre el bicentenari de Darwin:
http://www.darwinday.org/
http://www.darwinday.org/spanishSA/home/index.html
http://www.uv.es/cdciencia/darwin2009.htm
http://darwin.evoluciona.org/documents/00/ca/front/content/inici.html


Vilawebtv. Primer capítol de la sèrie Darwin 365


“La selecció natural actua només mitjançant l’adquisició i el cúmul de petites desviacions heretades, cadascuna de les quals és profitosa per al manteniment de l’ésser”. (De la mateixa manera que en Geologia s’havien descartat les grans alteracions catastròfiques), “així també la selecció natural desplaçarà la fe en una creació continuada d’éssers orgànics nous o en grans modificacions de la seva estructura”.
Charles Darwin: Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida, 1859.

buit o vuit

Aquest any estava previst que es convoquessin 60 places de filosofia a les oposicions de funcionaris docents del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Interins, substituts i llicenciats de filosofia estaven ben engrescats amb l’expectativa de poder obtenir alguna plaça. Alguns es van apuntar a diferents cursos per assegurar un bon resultat. La sorpresa va ser que un cop començats els cursos de preparació, a principis de desembre la proposta del Departament d’Educació s’havia modificat: on hi havia d’haver-hi les 60 places de filosofia hi havia un buit, és a dir, no-res, zero. Els més conscienciats en el tema de la precarietat de la filosofia en l’educació secundària no es van estranyar gens ni mica. Amb la retallada d’hores de filosofia a batxillerat era previsible la retallada de places d’oposicions.

Aleshores van començar les protestes dels col·lectius afectats i es van crear associacions en defensa de l’ensenyament de la filosofia, que potser ja feien tard, calia haver-se mogut més l’any anterior. La gran escletxa, paradoxa o contradicció (digue-ho com vulgueu) del Departament d’Educació es feia cada vegada més evident. Segons la LEC s’ha d’educar als alumnes per a que siguin competents en comunicació, coneixement, gestió i tractament de la informació, en les eines tecnològiques, en les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals, però no cal que siguin crítics, que pensin per ells mateixos, que distingeixin les fal·làcies dels raonaments ben fets, en definitiva, no cal que siguin filosòfics. Com menys hores de filosofia, millor, aquesta és la “pseudofilosofia” del Departament. I, com és evident, tampoc calen professors en la matèria.

Malgrat tot, després d’algunes setmanes d’intercanvi d’opinions, manifestos, cartes de diferents grups i sindicats, finalment apareix una nova proposta en la qual es decideix convocar vuit places de filosofia. Per què vuit o no quinze, vint o trenta, per què només vuit? És algun joc de paraules? Del buit a vuit? Podria tenir alguna cosa a veure amb la famosa novel·la de Katherine Neville: El vuit? En aquesta novel·la un misteriós joc d’escacs, que va pertànyer a Carlemany, amaga un poderós secret. Les diferents peces del joc es van enterrar separadament per a que ningú accedís al seu poder il·limitat. Es podria aplicar metafòricament aquesta història a la filosofia i a la seva situació actual en l’educació secundària? Tot plegat segur que no té res a veure, però només pretenia fer pensar.

“-El vuit –vaig dir en veu alta una nit mentre sèiem en una sala de Cambridge que donava als jardins de la cuina, el mateix lloc on treballava Newton gairebé un segle abans-. Què significa en realitat el vuit?

- A Egipte –explicà Shahin-, creien que hi havia vuit déus que procedien de tota la resta. A la Xina, creuen en els Vuit Immortals. A l‘Índia, creuen que Krishna el Negre, el vuitè fill, també esdevingué immortal. Un instrument per a la salvació de l’home. I els budistes creuen en el camí de vuit passos del Nirvana. Hi ha molts vuits en les mitologies del món...” Katherine Neville: El vuit