Per fi s’acaba aquest any 2013! La veritat és que ja tenia ganes
que s’acabés. Més que res perquè personalment no ha estat un bon any.
M’han passat
coses que no m’havien passat mai i la majoria no han estat
bones. De fet no m’ha passat res de bo a nivell econòmic, ni laboral, ni
tampoc sentimental.
Però, de les coses dolentes val més no parlar-ne.
Socialment tampoc ha estat un dels millors anys, perquè han
continuat existint les guerres, els atemptats, els problemes socials...
Econòmicament seguim en crisi, o almenys això diuen els
experts. Tot i això els que tenen diners segueixen tenint-ne encara més.
També és
veritat que els més pobres cada vegada són més pobres.
Políticament a Catalunya s’ha obert un procés cap a la independència per
dissimular altres problemes més urgents com la precarietat laboral, les
retallades de
plantilles, la disminució de la paga extra dels funcionaris,
l’impagament de les farmàcies... No és que estigui en contra la
independència, tot el
contrari, qualsevol país ha de ser lliure per decidir qui vol
que el mani i com ho vol, però a vegades s’utilitza per amagar una realitat social
desigual i no
hauria de ser així.
Ecològicament em fa l'efecte que tampoc hem millorat gaire el planeta.
Els diversos canvis de temps sobtats confirmen que alguna cosa no estem
fent bé.
Psicològicament no sé si hem avançat gaire perquè augmenten de forma
exponencial els casos de trastorns d’atenció en els centres escolars
i altres
deficiències de lectura i escriptura. Alguns donen la culpa a les noves tecnologies, que
ja no són tan noves, com Internet. Segons explica Nicholas Carr en el
seu llibre ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Superficiales (Madrid, Taurus, 2011), Internet té avantatges però també
inconvenients. Un petit resum aquí.
Filosòficament, buf, aquí sí que anem cada vegada pitjor en el terreny educatiu i no sé si també afegir a nivell social. El senyor
Wert amb la LOMCE té la intenció de construir una societat menys
filosòfica, on els
científics no cal que reflexionin sobre la possibilitat de
coneixement i la seva metodologia a partir dels textos de Descartes
(també matemàtic) o de D.
Hume, J. Locke... Ni tampoc sobre com s'ha de viure i organitzar la
societat amb els textos de diversos filòsofs com Plató, Aristòtil,
Epicur, J. S. Mill,
Marx (per dir alguns noms). I encara menys que es qüestionin la seva
pròpia disciplina amb el pensament de filòsofs de la ciència com per exemple K. Popper.
Per sort encara hi ha alguns filòsofs en actiu com Nuccio Ordine disposats a escriure sobre la utilitat de l'inútil:
