dissabte, 10 de febrer del 2007

Creativitat

La creativitat és un dels valors a tenir en compte per a construir un món diferent. Aquesta és una de les idees presentades en el documental “Camino al andar” de Sholeh Hejazi, que van emetre ahir al programa Documenta de TV2.

El documental parteix de les reflexions d’una nena davant el futur que l’espera. Aleshores intervenen pensadors, artistes, escriptors... per ajudar a trobar les claus del que passa i de com evitar que esdevingui el pitjor. Entre ells, Mohammad Yunus (creador del banc dels pobres) ens diu com la creativitat com a eix central ha de permetre anar més enllà dels mateixos límits que l’humà s’ha imposat. Per exemple, pot ajudar a crear un món sense pobresa. Idees que es complementen amb el que diu Federico Mayor Zaragoza de la necessitat d’inventar nous camins com a possible esperança. L’inesperat és la nostra esperança.

Segons l’informe de la FAO la producció de l’agricultura actual permet alimentar 12.000 milions de persones i en el món hi vivim només uns 6.500 milions. Aleshores com s’explica que hi hagi pobresa? Tot i que la tecnologia ha ajudat a superar la predicció malthusiana, encara hi ha gent que no té aliments suficients per sobreviure. El que succeeix és que hi ha una desigualitària distribució dels recursos. La solució és saber compartir.

La creativitat però, no és la pedra filosofal que soluciona tots els problemes, també és necessària una educació capaç de combinar la ciència i els valors en un tot unitari i inseparable; i una política que fomenti la unitat i no les diferències. A més a més, s’ha de donar més importància als aspectes més emocionals per damunt dels racionals que oprimeixen la societat del treball actual, i destacar el paper de la dona com a mediadora de conflictes. Un altre dels participants en la reflexió, Rafael Argullol ressalta l’element satànic del pensament únic que vol imposar el valor del mercat per damunt de tots els altres valors.

També és important el paper de l’intel·lectual, com assenyala Jean Zlegler, perquè aquest pot ajudar a la reflexió de pensar i repensar el món. És necessària una nova consciència social, un nou ésser humà. Amb tot, segons Argullol, l’atomització de la societat actual fa difícil que les creacions individuals formin part d’una creació col·lectiva. El futur l’escrivim nosaltres. Ho sabrem fer?

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante, no hay camino

sino estelas en el mar...

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Antonio Machado


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada